Peter Jan

Em fas el petó de Peter Jan,
i em despulles la supèrbia,
l’excés de transcendència.
Tu tens la senzillesa
per tornar la màgia
a un dia qualsevol.

Jo tinc un gronxador pel petit Jan,
per penjar-lo a les estrelles,
saltar els murs que el tanquen,
les mirades que el condemnen.
Ensenya’ns les galàxies
que no veu el món!

La vida és teva i només teva,
i me la deixes sobre el coixí.
La sort és meva i només meva,
gronxar-te fins l’infinit.

Jo tinc el meu ritme i la meva sintonia,
I tinc el meu refugi per aquest món que em descol·loca.
Tanco bé les portes perque dins hi ha tot un món,
que viatjo les galàxies amb il·lustres personatges.

Sento les trucades, sempre a mitja jugada,
i em cal un gran esforç, per sortir altra vegada.
Que només em cal l’afany, que regala el teu amor,
Traçar-me bé les línies, explicar-me bé els mapes.

I visca el dret de viure amb totes les mirades,
I visca el dret de viure sota la teva porxada,
Avui la sort ens lleva altra vegada…
Mira, mira com ballen…